Hemos publicado en el enlace de fotos de la web las del homenaje a los fusilados por el franquismo por luchar por la libertad.
Nuestra asociación ha estado representada por su presidente, José Carlos Vallejo Calderón y por su vicepresidente, Antonio Mayo Gutierrez.
https://plus.google.com/photos/111788016308058053483/albums/6069364712322641297?banner=pwa
El passat 29 de setembre varem visitar diversos espais de memòria a Girona i varem recórrer la ruta Walter Benjamin a Portbou. Les previsions meteorològiques havien anunciat un dia de pluja. A les 8 del matí varem sortir des del Pont de la Llibertat camí de Girona. La pluja va fer acte de presència en aquell moment i ens va acompanyar tota la jornada.
L’interès dels espais i la ruta no van desmerèixer en cap moment. Amb unes condicions ambientals molt adverses que ens van fer anar xops força temps, varem viure moments emotius. En el memorial de la fosa comuna, al cementiri de Girona, sota els paraigües, la guia va llegir un text del periodista Carles Rahola, publicat al diari Autonomista (1938). Escoltàvem la seva veu, el missatge i la pluja. Acte seguit l’Associació Memorial Democràtic Treballadors SEAT, co-organitzadora de la visita, va fer una ofrena floral en nom de tots els assistents.
A de Portbou les condicions meteorològiques van empitjorar. Això no va desanimar a la majoria dels assistents, fet que va sorprendre, a la Silvina i el Raimon, guies del MUME. Tot i la pluja, acompanyada de forta tramuntana, les i els més agosarats i agosarades van pujar al Coll de Belitres i contemplar, encara que només fos un instant, les vistes del pas fronterer i el memorial dedicat a l’exili, amb fotografies del Manuel Moros, immortalitzant l’èxode republicà.
La ruta va acabar davant l’escultura “Passatges” de Dani Karavan, dedicada a Walter Benjamin. Les vicissituds del filòsof alemany del seu periple d’exili a Europa fugint del feixisme alemany també ens convidà a la reflexió.
Les ganes dels assistents de conèixer el nostre passat i la de recordar esdeveniments importants estaven per sobre de les dificultats imposades per la meteorologia. La pluja constant, a cops intensa, el vent i la tramuntana no van ser suficients per aturar-los. Si s’ha de posar algun qualificatiu a la jornada seria el de “memorialisme èpic”.
Enllaç amb les fotos de l’excursió
https://picasaweb.google.com/107871014897890887351/CanRieraEspaiMemoriaLHospitaletVisitaGironaIRutaWalterBenjaminAPortbou?authuser=0&authkey=Gv1sRgCOLA6Ka-_L32Ug&feat=directlink
Data inici: 21/09/2012
Hora: 18:30
Duració aprox.: . 2 hores .
Tipus d’entrada: Lliure
. Organitzadors: Memorial Democràtic Treballadors de SEAT
Can Riera. Espai de Memòria de L’Hospitalet
Lloc:
CAN RIERA. ESPAI DE MEMÒRIA DE L’HOSPITALET
C. Riera de l’Escorxador 17 (L’Hospitalet de Llobregat)
Quién mató a Walter Benjamin? una pel·lícula de David Mauas
Walter Benjamin, assagista i filòsof alemany, d’origen jueu, l’any 1940 fugia de la barbàrie nazi i travessà els Pirineus per Portbou, localitat on va morir en estranyes circumstàncies. Més enllà de la reconstrucció de la seva mort, el documental ens presenta un retrat de l’escenari del crim, amb l’aportació de documents i testimonis.
Barcelona (ACN).- El Seat 600, vehicle que es va convertir en icona de progrés als anys seixanta, serà la primera peça emblemàtica del futur centre contemporani del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que s’obrirà a la nau Oliva Artés del Poblenou a partir del 2012. Aquesta peça, cedida per Josep Carles Vallejo, president del Memorial Democràtic de Treballadors de Seat, és també l’excusa de la nova mostra ‘flaix’ del MUHBA, que fa un repàs a les transformacions de la ciutat des del 1947 fins al 1973, incloent-hi el recels franquistes cap a Barcelona, el malestar social de postguerra o la gestió urbanística de l’alcalde Porcioles, a més de les repercussions de l’obertura de Seat.
El memorial democràtic dels treballadors de SEAT es solidaritza amb la lluita dels brigadistes internacionals que van participar a la lluita per la República. En homenatge a aquests, penjem a la nostra web un article de l’agencia EFE, on es fa un repàs a la inauguració de la exposició d’homenatge als brigadistes internacionals en Sitges, el dia 24 d’octubre del 2008, i unes fotografies de l’acte. Aquesta visita, després de setanta anys, va servir, i ja era hora, per dotar-los de la nacionalitat espanyola.
«Hemos tardado un poco, pero aquí estamos», ha comentado hoy el brigadista británico Sam Lesser al recordar la despedida que hace 70 años les brindó en Barcelona la desaparecida Pasionaria a los jóvenes combatientes internacionales afirmando: «volveréis a España cuando florezca el olivo de la paz».
Sam Lesser, junto a una veintena de ex combatientes de la Guerra Civil, han regresado a España, en concreto a la localidad barcelonesa de Sitges, para recibir un homenaje, aunque esta vez en lugar de un desfile de despedida han asistido a la inauguración de una exposición sobre la participación de los neoyorquinos en la Guerra Civil española.
«Nueva York y la Guerra Civil» es el título de la muestra que, a través de obras de arte, fotografías y plafones informativos, evoca la solidaridad de esos norteamericanos con la República española.
Con la seguridad que sólo dan los años, los brigadistas, con una media de edad de 93 años, han decidido tomar la palabra, aunque no estaba previsto en el protocolo.
El mismo ímpetu que les llevó a combatir en tierra extraña les ha llevado hoy a hablar, cada uno en su idioma y sin importarles la ausencia de traductores, para recordar los valores que les movieron a luchar y agradecer el recibimiento de héroes que les han dispensado hoy.
El recuerdo de Dolores Ibárruri, la Pasionaria, era obligado, pues entre los asistentes al acto se encontraba la hija de la dirigente comunista, Amaya Ruíz Ibárruri, quien ha querido destacar que su madre siempre se sintió orgullosa de los brigadistas y «los recordó con muchísimo cariño».
La muestra, que podrá visitarse en el edificio Miramar de Sitges hasta el 30 de noviembre, está producida por el Ayuntamiento de Sitges, con el apoyo de dirección general de la Memoria Democrática de la Generalitat de Catalunya, y coorganizada por la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales y la Fundación Pablo Iglesias.
«Nueva York y la Guerra Civil española» es un proyecto del Museum of the City of New York, en colaboración con el Instituto Cervantes, el Abraham Lincoln Brigada Archives y la Tamiment Library de la New York University.
La muestra se estrenó hace dos años en Nueva York, coincidiendo con el 70 aniversario de la llegada a España de las brigadas internacionales y su estreno en Cataluña coincide también con otro aniversario, en esta ocasión el 70 aniversario de su partida.
El acto ha contado, entre otros, con la intervención del alcalde de Sitges, Jordi Baijet; de la directora general de la Memoria Democrática, María Jesús Bono; del director de proyectos de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, Xosé Luis García; del director de la Fundación Pablo Iglesias, Salvador Clotas, y de Peter N. Carroll, en representación de la Asociación de Amigos de la Brigada Lincoln.
Todos han agradecido a los brigadistas que hoy han asistido al acto, procedentes de Estados Unidos, Canadá, Francia, Italia, Polonia, Alemania, Rusia y Rumanía, su defensa de los valores democráticos y de la legalidad de la Segunda República.
El acto celebrado hoy en Sitges ha sobrepasado el protocolo para convertirse en un emotivo recuerdo que ha finalizado con el grito: «¡Viva la Democracia, vivan los hombres valientes que lucharon por el bien del pueblo!».
A continuació us mostrem algunes imatges que es van produïr el passat dia 17 al matí a SEAT Zona Franca Barcelona, en el marc del Seminari «Internacionalisme i solidaritat, 1970-1980 on es va desenvolupar tot allò referent a la solidaritat antifranquista entre les ciutats de Torí i Barcelona (SEAT-FIAT) precursora de la coordinació sindical a les empreses multinacionals. Va ser tot un éxit!
